(a)phònica. Festival de la veu de Banyoles

Austeritat per la nuesa de la performance, on la veu casi tremolosa de Toni Casasses declama desde la penombra el cançoner popular (una memòria que mai podem perdre) on el públic escolta amb respecte fins al final de l'acte i acaba responent amb aclamació.
Enceta amb La Dama d'Aragó seguit de l'Emigrant per després afrontar Lo Boier del cançoner occità. Decideix agafar la guitarra aplicant un minimalisme extrem per una cançó per mi desconeguda (Cant de batre) i després ja sense guitarra aquesta bellesa tan trista que és el Testament d'Amèlia seguit dels Segadors. De nou amb una altra guitarra s'enfila al cavall del Compte Arnau per acomiadar-se amb una cançó de nou desconeguda per mi ( Poema cantat, Arbre constant del poeta LLuís Solà )